Conferència sobre WEB 2.0

Una interessant conferència sobre WEB 2.0, realitzada per Genís Roca, director d'Infonomía.

Si voleu conèixer millor en Genís Roca, us recomo que visiteu el seu bloc. El seu perfil és d'allò més interessant, ja que ens ofereix la possibilitat de conèixe'l, precisament, a través de tot allò que compateix a través d'Internet: videos, fotos, presentacions, favorits...

"La gent es divirteix en digital"

Compartint multimèdia (Multimèdia Sharing)

Per començar, què vol dir multimèdia?

Els sistemes multimèdia són els que utilitzen més d'un mitja de comunicació a la vegada,a l'hora de presentar la informació (text, imatge, animació, video, so). Doncs bé... un concepte com el de web 2.0 no podia, evidentment, deixar enrera aquest tipus de sistemes. Així doncs, apareix el concepte de MULTIMÈDIA SHARING, o el que és el mateix, compartir multimèdia. És a dir, la unió perfecta entre els sistemes multimèdia i la facilitat per compartir entre els usuaris d'Internet, que fa que la xarxa avui en dia estigui replena d'informació en tot tipus de suport comunicatiu.

El gran desenvolupament d'aquests serveis no es deu només a l'aparcició d'aquest tipus de webs amb serveis d'allotjament gratuït, sinó també a la gran importància que tenen alguns aparells tecnològics en el nostre dia a dia: càmares de fotos digitals, videogravadores, telèfons que incorporen càmera de foto i video, ...

A més a més aquestes eines permeten visualitzar els continguts des de qualsevol web o blog, falicitant-ne així la seva difusió.

Aquí una llista dels serveis més coneguts:

• Compartir fotos
• Flickr
• Picasa
• OurPictures

• Compartir video
• YouTube

• Documents, fulls de càlcul, presentacions
• Google Docs

• Presentacions
• SlideShare

• Una mica de tot
  
• Splash Cast
  

A dia d'avui, són milions de persones les que participen compartint i intercanviant productes d'aquest tipus. Persones que produeixen, amb més o menys encert, els seus propis videos, fotografies, presentacions, documents, etc.

Alguns passen ja tantes hores remenant per aquestes creacions que han oblidat fins i tot el que és veure la TV asseguts tranquil·lament al sofà. Jo ara mateix estic descobrint aquesta plataforma aglutinadora: Splash Cast.

Pàgina d'inici personalitzada

Cada dia són més les coses que fem a Internet de forma diària: mirar el correu (cadascun dels diferents comptes de correu que tinguem i vàries vegades al dia), visitar i potser participar en blogs que anem seguint, llegir notícies, tràmits bancaris, seguir els cursos a distància que realitzem....En fi que comencem a trobar-nos que entrar a Internet no és simplement una afició més, sinó una obligació casi diària: hem d'entrar per posar al dia les nostres coses.

No sé si us ha passat alguna vegada: entreu a Internet i comenceu a pensar en totes les coses que voleu fer. Quan creieu que ja ho heu fet tot tanqueu l'ordinador i llavors... recordeu que us heu oblidat de visitar el blog del vostre amic!!!!!!
Doncs perquè això no ens passi, existeix una eina molt interessant: les pàgines d'inici personalitzades. Una pàgina que pugui obrir directament al iniciar Internet (a poder ser tenir-la com a pàgina d'inici del navegador) i on vegi tot la informació a un simple com d'ull.

Aquest és el cas d'iGoogle, la pàgina personalitzada d'inici de Google. Si teniu compte de Google ja podeu començar a usar-la i sinó... a què espereu per crear-vos el vostre compte?

A aquesta pàgina podem anar-hi afegint els widgets o gadgets (petites aplicacions) del nostre interès. Per exemple, podeu veure en una una pàgina, els vostres enllaços favorits, les feines que teniu pendents, el vostre calendari, notícies d'última hora, un rellotge, els correus, un joc antiavorriment....

Si voleu investigar, aneu a iGoogle i comenceu a omplir la vostra pàgina. Simplement aneu a "afegeix informació" i remeneu entre la gran llista d'aplicacions que hi ha disponibles. N'hi ha unes quantes... així que paciència a remenar sense parar. Auan trobeu el vostre gadget ideal maruque "afegeix-lo ara" i... llestos!!!

La mida no importa

Cada dia es fan ordinadors portàtils més petits. Cada dia apareixen nous aparells que permeten navegar per Internet, amb dimensions relativament petites en comparació amb els ordinadors de tota la vida (telèfons mòbils, PDA, etc.). Diuen que aquesta aparells faciliten la portabilitat i la mobilitat, que permeten connectar-se a Internet (i per tant tenir accés a la Informació). Però qui diu un ordinador dels de “tota la vida”, un ordinador dels que ara podríem dir de grans dimensions, un ordinador amb totes les seves parts: torre, pantalla (evidentment no-plana), teclat, ratolí i els respectius cables, no és portàtil?

Fa pocs dies vaig anar a un cibercafè a connectar-me a Internet. Vaig anar-hi amb el meu ordinador portàtil, ja que allà hi tinc coses imprescindibles per la feina que hi anava a fer. Poc temps després de seure i connectar l’ordinador, va entrar un senyor, amb una torre d’aquestes de tota la vida i va preguntar si podia connectar-lo a la xarxa. El responsable de la sala es va quedar força parat, però, com que no ho impedia res, va dir que sí. El senyor va deixar la torre al meu costat, va sortir i va aparèixer al cap d’un moment amb la pantalla (no-plana), la va descarregar i va tornar a sortir, per tornar de seguida amb el ratolí i el teclat. Sembla ser que havia d’enviar uns arxius (uns dibuixos) per tema laboral i va preferir traslladar el seu ordinador, amb tots els components, abans que haver de desplaçar-se fins on havia d’entregar els dibuixos.

És ben bé que, sovint, els límits de la portabilitat i la mobilitat la posem nosaltres mateixos. A mi em va deixar ben parada, però segur que l’esforç que li va suposar desmuntar l’aparell i carregar-lo al cotxe per anar al ciber a enviar els arxius, no és res al costat de les hores de caravana que segurament hauria d’haver fet si no hagués pensat aquesta solució.

La mida no importa.

VACANCES CONNECT@TS, JORNADES LABORALS DESCONECT@TS

Ja és setembre, per molts, ha arribat l’hora de retornar a la feina. Però en aquests temps en què podem dir que estem connectat per tot arreu, en el què podem dir l’era d’Internet, ens hem de preguntar fins a quin punt hem fet vacances. Qui no ha rebut al mòbil, una trucada de caràcter “laboral” o d’un amic de la feina que casualment no estava de vacances? Qui no ha consultat el seu correu i s’ha trobat temes de feina pendents?

Algunes poblacions costeres han començat a oferir Internet gratuït a la platja i cada dia es pot veure més la imatge d’algú que en principi està gaudint de les seves vacances, amb banyador i ulleres de sol, ajagut a la tovallola, però amb un portàtil davant.

Per altra banda, també comença a ser típica la imatge de treballadors parlant pel mòbil en horari laboral o mirant el correu personal, veient per exemple les fotos del viatge de vacances d’algun conegut.

Les vacances ja no són el que eren o el treball ja no és el que era?
Les TIC han introduït canvis en tots dos temps. Moltes empreses busquen fórmules per evitar que els seus treballadors perdin temps en assumptes personals, intentant evitar que mirin correus personals o utilitzin el mòbil en horari laboral. Alguns treballadors busquen la forma de seguir connectats durant les vacances i altres busquen formes d’estar totalment desconnectats.

Hem de seguir separant tant aquests temps i aconseguir que la jornada laboral sigui única i exclusivament feina (és a dir, res de consultes al correu personal, res de trucades personals, etc, etc, etc.) i les jornades vacacionals siguin exclusivament oci (és a dir, cap consulta al correu de feina, cap trucada laboral, ...)? O hem d’acceptar que els temps estant canviant i que les TIC, entre d’altres coses, estant fent que feina i oci no vagin per camins tant separats i que puguem tant utilitzar les TIC per desconnectar de la feina en horari laboral, com per connectar amb la feina en horari vacacional (o el que és el mateix, per connectar amb oci en horari laboral i desconnectar de l’oci en horari vacacional)?

En el primer cas, potser només queda la opció d’una gran crisi d’infraestructures (cosa no massa difícil d’aconseguir a Catalunya “visto lo visto” aquest mes d’agost). Com que durant tots els mesos d’agost caiguin totes les connexions de telèfon, telefonia mòbil i Internet. En el segon cas, cadascú que es quedi amb la opció que millor li vagi: connectar-se des del portàtil, PDA o mòbil multiús, des de la tovallola o “xiringuito” de la platja, des del refugi de muntanya o a la tenda de campanya...